Crisis, quina crisi (part 1)

Suposo que això deuen dir els directius dels bancs que peten com escopetes de fira... quina crisi?
D'acord no seré tant frívol: segur que estan preocupats.
Si has estat un d'aquests directius que has estat fent el que fos per obtenir beneficis ràpids i així cobrar una mica més a final d'any, si ets conscient de tota la porqueria que has arribat a dissenyar, si saps com de podrits has deixat el banc on treballes i la competència, realment has d'estar preocupat.
Perquè clar, un directiu d'aquests per fer la feina tant "ben feta" (la que no te fronteres... i així estem tots d'esquitxats) cobra una pasta, milions d'euros l'any: molt més del que la majoria de mortals que signen les hipoteques o porten els estalvis no cobraran en tota la seva vida laboral.
I clar que han d'estar preocupats per la crisi, no perquè els pugui afectar els ingressos: si el banc va malament, com que per re-flotar-lo fa falta una ment afilada com la seva, i han de posar-se a pensar, necessiten augmentar-se el sou, perquè no els tremoli la veu al dir quantes oficines cal tancar i empleats van al carrer, per sanejar el banc.
Perquè en realitat la llei no els deu fer gaire por, per malament que ho hagin fet... la justícia no sembla que els hagi de tocar la butxaca, i que les penúries, són problemes de uns altres tipus de persones.
Jo demanaria als polítiques que legislin, i que diguin claríssimament que a partir d'un sou "elevat" (100.000€ any per exemple), hi ha responsabilitats patrimonials en la gestió de una empresa.
No si val a dir que només eres empleat, si cobres aquests sous es que no només compleixes ordres sinó que les dones. I per tant que si hi ha concursos d'acreedors i històries variades, que es puguin gratar els seus comptes.
Estan preocupats perquè no deuen saber a quin banc posar el capital que han amassat aquests anys, amb les seves polítiques nefastes.